EL RAID PER DINS. 21 al 23 d'abril de 2006. VII Raid la Pineda Platja.

La pineda platja.

Divendres a la tarda, carreguem tots el estris a “la furgo” i cap a la Pineda. El Xavi era l'últim de l'equip que quedava per recollir. El Jaume, el Pedro i jo ja ho teníem tot a punt. Durant el viatge, anem fent conya, mira si guanyem, ja veuran que forts que estem, que si el Ricard no fa d'assistència amb l'equip que guanyarà............Tot bromes amb el Xavi, que el portem una mica enredat.

Arribem, comencem a veure equips, els Tàctic per allí, el Martínez per allà... bé. El primer revisió de material, proves de rappel i de jumars; tot tràmits.

Anem cap el càmping, bungalou de conya i a esperar l'hora del Breafing, que com sempre és molt tard.

Sortim del Breafing amb la por al cos: això serà molt llarg i molt dur, el Jaume ens ha preparat el sopar; sopem i després comença el show: mapes, regles, llapis fluorescents, ...comencem a preparar els recorreguts pel dia següent, és important no perdre massa temps.

Uf! la una de la matinada i ens hem de llevar a quarts de cinc. A dormir i demà a “tope”.

Ens llevem, tots cap a dintre de la “furgo” i a L'Espluga Calba, a l'arribar, el “síndrome Perelló” comença a fer efecte, ens vestim i això ja està a punt.

Sambari!, som un equip i fem el nostre raid al nostre ritme.

Donen la sortida, els plànols a terra, els agafem, els mirem i decidim: el Xavi les sis balisses de la dreta, el Pedro i jo la resta. Anem trotant en grup fins a la primera, un cop balissada ens comencem a separar. Vaig corrent, un raider cap aquí, un cap allà, la balissa, bé, la dotze, ara cap a meta, arribo, no hi són, espero, arriba el Pedro, després el Xavi, continuem cap els patins.

Arribem, encara anem bé de temps, fora bambes i a patinar, mica en mica per la carretera. Anem fent com podem, aquesta no és la millor prova per a nosaltres, comença a ploure, un que cau, l'altre que es queda, tots juntets i anar fent.

Ja veiem a la gent, ens frenen, cul a terra i fora patins, sabates de bici, menjar una mica i a pedalejar, anem fent camí.

Ondia uns en contra, ondia uns altres, és l'Antoni i diu que no amb el cap, no anem bé?, Pedro es verdad?, - no, no, vamos bien tio!! .

Final del camí, dubtes, dos camins a triar, un que baixa, l'altre a la dreta, el poble al fons, decidim baixar i després...a pujar, merda! ens hem passat el camí, però no anem malament del tot. Fixem la primera balissa i la resta les clavem de conya. L'etapa és dura i ens cansa, arribem a la “furgo” i mengem una mica més tranquils, ens canviem de roba i comencem a caminar, ara toca trek, més un circuit de cordes.

El problema és que el trek és més llarg del que calculàvem i arribem a les cordes pels pèls.

“Culleres”, si és el càmping de Vilanova de Prades, no sabia ni per on anava, agafem la bici i sortim del càmping. El Jaume i el Pedro han calculat els azimuts, fem l'etapa i tornem a trobar totes les balisses, però a la següent no arribarem a temps.

Ens la saltem, anem amb la “furgo” fins el següent control, canvi i continuem amb bici.

Ens ha donat temps per menjar, beure, descansar i seguir amb la nostra tàctica d'equip, Sambari, som un equip i fem el nostre raid al nostre ritme. .

Pillem les bicis i gas a fondo, etapa curteta, el Jaume ja ens espera, ens fa cinc cèntims del barranc mentre nosaltres ens vestim, comencem a caminar i de cop, un grup de raiders reunits al mig de la muntanya?, no tenen clar per on anar, nosaltres parem preguntem i ves per on, portem un plànol que ells no han agafat, els hi acabem de salvar de perdre més temps, tots juntets baixem cap a la boca del barranc, una bona estona a peu.

Arribem els últims del grup però, som els primers en entrar ja que portem el neoprè ja ficat, comencem a baixar. Els rapels són divertits, hi ha pous petits i es deixa fer, però el cansament ja el notem més si escau, amb l'aigua.

El barranc s'acaba i continuem caminant pel riu, no acaba mai, és molt, molt llarg, després de caminar i caminar ens adonem que ens hem saltat una balissa, gràcies en part a uns corredors que anaven per un altre lloc del camí i ens avisen. Una per l'altre. El Pedro torna enrere i el Xavi i jo anem a la pista, descansem una mica, anem amb les cames fosses.

Torna el Pedro, entrem al riu i diu:

ESTO YA ESTÁ KE ME LO CONOZCO,

-COJONES PEDRO YA LO DIJISTE HACE UNA HORA ESO...

Continuem i trobem un home al mig de la muntanya amb una caseta de fusta rotllo Robinson Crusoe, li pregunto quant falta pel pantà de Siurana, 4km.

PEDRO TE MATO...

Continuem caminant, ja veiem l'inici del pantà aquesta etapa no la passem segur.

A la pista carregats i caminant com podem, anem veien les llums al fons, faig un crit Sammmmmmmm , però ningú diu res.

Seguim caminant i veiem una silueta pel camí,

JAUME?

SI VINGA TIUS ,

Ens anima, però no podem gairebé ni caminar. Arribem només cinc minuts fora de temps, tots assentats a terra amb el cap avall, molt i molt cansats ens mirem, ha estat el tram més dur del dia, és un quart de deu de la nit i a les deu comença l'etapa nocturna.

Parlem tots quatre i decidim anar a menjar i dormir bé, ara tocava btt, orientació i anar a dormir amb una tenda de campanya, demà al mati una travessa amb tot el material a sobre, preferim no fer la prova i menjar i descansar. Ens carregaran el pitjor temps més un hora, però ara el cervell només diu menjar i dormir.

Mengem a un bareto un entrepà i cauen unes tres llaunes de beguda per barba, anem secs.

Arribem al pavelló i gairebé sense veure a ningú, el Ricard ens pregunta com anem i li fem cinc cèntims de la nostra estratègia, ens adormim profundament.

Pel matí estem a tope, ens diuen que van amb retard i veiem que hi ha equips que han plegat de la cursa, com el Seida i d'altres que han decidit fer el mateix que nosaltres, el tema ens anima i ja tenim ganes de sortir.

Ens avisen de que en el moment que arribin els primers equips de tres, podem sortir; per l'horari ja deuen estar a punt;- Pedro, Xavi a punt! Xavi? El “síndrome Perelló” de nou.

Arriben els primers, els de la Peña Guara, sortim, anem pel mig de l'Alforja a buscar la riera i tot avall com a coets, el Xavi davant, jo darrera i el Pedro pel costat. Anem pillant totes les balisses fins arribar al passeig de Salou: ara el caiac.

El Jaume i el Juanjo ens esperen. El Juanjo ha pujat avui per veure com va tot, deixem la bici, pillem neoprè i cap el caiac, el Xavi va sol i jo que no controlo massa amb el Pedro.

Remant, remant, fem camí, anem bé i mica en mica veiem les banderoles Salomón de final del tram. És el millor sector que hem fet; cansats, hem d'esperar per poder acabar el raid. Queda el final de festa a la Pineda.

Últim sector, gimcana de patins en línia, orientació i btt. Sortida i a córrer, arribem als patins, els pillem i a patinar. Quin espectacle veure tots els equips patinar!, no puc mirar massa, però es va “a tope”. L'orientació la fem ja amb lo justet i els últims trams de bici al màxim amb el poc que ens queda a dins, pugem a la gespa i l'arribada, SAMBARI ! això ja està.

Al final cinquens provisionals; la nostra estratègia, acompanyada de una mica de sort ens ha fet quedar molt bé.

El raid ha estat dur, però ens ha fet més forts pels següents. SAMMMMMMMMMMMMMMMM!